ABRIL : VENUS, AMOR I FECUNDITAT

La paraula abril ve del Llatí "aprilis" significa : l'obertura, l'amplitud. I del verb "aperirer " que significa : obrir-se. La Primavera es com l'estació en que tot s'obre , per això va rebre el nom d'abril. La figura primera representa un home amb espigues en cada mà . Era el segon mes a l'antic calendari romà.

Abril es mes entremaliat, informal i traidor pels seus subtats canvis. Els dies d'autèntica primavera es barregen amb altres de xàfecs i tempestats . Al llarg del mes la llum solar augmenta una hora i quart. Van apareixen les primeres aus emigrants, els arbres floreixen aixi com les plantes, les papellones volen (una de les clases es diu április precisament) i dels seus caus sorten els rèptils i mamifers . El cu-cut és el notari que dóna fe de l'arribada de la primavera: per boscos (entre la fronda d'arbres) i per les roques de les muntanyes es sent el seu rítmic cant. Amb l'augment de la llum i la calor les gallines ponen més i les vaques i les cabres produeixen més llet.

La segona es una pintura de Velázquez en que la deesa Venus está mirant-se al mirall. Aquest mes d'abril estava dedicat a ella , ja que abril , com he dit abans, es el mes que tot es obre, de l'esclat, de la fecundidat . Ja el poeta Ovidi reivindicava aquest mes per la deesa Venus ( Afrodita pels grecs) : " Alguns et voldrien arrabasar , o Venus, el patronatge d'aquest mes i te l'envengen.... com que la primavera obre totes les coses , reivindica'l tu posant la mà sobre ell " per a continuació dir . " És ella qui ha donat vida a tots els déus, la que està en l'origen de les collites i els arbres, qui va portar els homes a viure en societat i els va ensenyar a unir-se cadascú amb la seva parella ".

La tercera correspon a una pintura de W. A. Bouguerau ( 1.879 ) , en la que Venus amb la seva llarga i negra caballera que adorna la seva nuesa , se identifica amb Afrodita ( la deesa grega de la bellesa i del amor , esposa de Marte i mare de Enees = Cupido ). Cupido se´l sol representar com un nen amb ales , un arc i unes fletxes una d'or i una altra de plom; la d'or servia per fer sortir del fons del cor l'amor i la de plom per fer hi sortir l'odi.

Des de la més remota antigüetat tan l'amor com el desig foren divinitzat. La més antiga aparició d'aquesta deesa la registrem a Fenicia amb el nom de Astarté, com Ishtar a Assiria i Athor a Egipte. Era una deesa del gran cicle de la mitja lluna creixent com a símbol de la fertilitat ( fecunditat ) , representació cósmica de les banyes del bou i de la vaca ( l'época de divinització dels bòvids, que van prestar un servei inestimable a la humanitat ). Quan arriba a Grècia amb el nom d'Afrodita ha completat la seva transformació. S'ha desfet de les banyes i las vaca ha obert pas a la dona...una dona prototip de la bellesa, de l'amor , del desig i de la seducció.

La quarta pintura es de W.E. Frost i presenta a Venus amb una postura típica de les estàtues clàssiques. L'admiració es total. I el desig de poseir-la queda reflectit en els ulls i posat dels qui l'envoltant. Potser el seu nom " Venus " ve de l'arrel sàncrita Van que significa desig. En la seva dolça cara sempre hi ha un somriure i una mirada innocent.

Venus la deesa dels amors a qui estan consagrats el toro i la murtra. Dintre dels signes del Zodiac es representada per Sagitari . Se li va consagrar el mes d'abril per exalçar tant la seva virginitat ( una donzella ) com la seva maternitat ( fecunditat). Ella és el principi ( Venus mater, Venus genitrix, Venus felix).

I finalment l'última pintura de Boticelli representa el naixement de Venus de les escumes marines i van ser diversos els déus que le pretenien conquerir ja que la deesa tenia un atractiu irresistible i a la vegada màgic que feia que tots s'enamoressin d'ella. Els amors són tres : EROS " l'amor per antonomasia " fill de Venus i Mercuri; ANTEROS " l'amor recípoc " fill de Venus i Marte ; DESIRÉ " el desig " filla de Venus i Pan.