FEBRUARIUS ; FEBRER

Segons la tradició fou, Numa Pompili, el llegendari rei romà, qui va afegir els mesos de Januarius i Februarius, al antic calendari que acababa al desembre i s'iniciava l'1 de març. El nom de " Februarius " prové de les ceremònies religioses que els romans feien esperant l'any nou.

La principal festa era la " Lupercalia " ( veure segon dibuix) : antiga festa de la fecundació, de la purificació i protecció dels ramats en la qual la disfressa tenia una important paper, possiblement estaven dedicades al déu Plutó; el seu dia corresponia al 15 de febrer. Aquests ritus religiosos es feian sota la supervissió d'un grup de sacerdots anomenats Lupercs i es reunien a la cova Lupercal a la part-oest del turó del Palatí, per sacrificar cabres i un gos jove , al déu Plutó . Després les fronts dels dos " lupercs " juvenils eren tacades amb la sang de les víctimes.

La sang era esborrada amb llana mullada en llet i el dos joves " lupercs ", segons el ritual, tenien que riure, a continuació es despullaven i es possaven al llom les pells de les cabres sacrificades. Seguidament es tallaven en tires i aquests corretges de pell de cabra ( veure primer dibuix ) van ser anomenades " februarius " amb las que els sacerdots golpejaven a la gent per purificar-la.

La " Lupercalia " es va observar fins ben entrada l'era cristiana. Fou el papa Gelasius I qui va introduir la festa de la Purificació de la Verge Maria, anomenada també Candelaria, l'any 494 per contrarrestar els excesos de les festes paganes de Les Lupercals. Dita festivitat es el 2 de febrer.